 |
| vista de la inspiració |
Ja soc a si després de casi 3 anys del primer escrit e decidit tornar a escriure , vaig començar en aquest blog el 30 de juliol de 2008 ,en moments de canvi en la meva vida , ara , dilluns 14 de març de 2011 torne sorgir de les meves cendres ,per molestar un cop mes .
feia un temps que tenia ganes de poder reivindicar els meus sentiments i preocupacions a tot el que les volguera sentir , o en este cas llegir .
Després de varies hores lluitant per entrar al blog entre contrasenyes oblidades i usuaris desconeguts e aconseguit entrar,,
com no he estat llegint tot allò que vaig escriure fa uns anys , e recordat sentiments oblidats , també les preocupacions d'aquella època ,moltes ja son reflexes al mirar-me al espill i altres simplement van marxar per no tornar.
he de dir que algun text ma sorprès , sorpresa no grata ja que es la prova del meus errors, erros que ja formen part del passat ,però inclús ara arrastre les seves conseqüències , aquest text es el rellevant a la amistat.
,com canvien les coses , i com altres no canvien ni canviaran , el valors en els que contava en aquell moment ara son grans, forts i molt molt apreciats ,aixi pues eixos son la conseqüència del les eleccions passades , molts erros i molts acerts ells en gran mesura son els culpables del meu camí en la vida i otorgant aixi qualitats i sistemes per afrontar millor el futur,
ara puc dir que soc un home fort , home que protegeix aquell xiquet preocupat per el futur i la gent que l'envoltava , se en aquest mateix instant que la gent que m'envolta desapareixerà en gran majoria,malgrat els meus antics desitjos , ara se que el meu camí serà possible per que no conte amb totes les lligadures del passat .
Ara puc dir que estava equivocat en el text dic aquesta frase:(el amics son el mes important que hi ha a la vida, ells el fan ser algú ,una persona sense amis no es ningú, un individu sobretot la seva personalitat no viu per si sola si no que viu al cor i a la ment dels amic).
be ara no estaria del tot d'acord.
crec que en esta vida la amistat ocupa un espai mol important ,
però amb el temps me adonat de que els amics van i venen molts dels amics en els que contava en aquella època ja no estan , per mols motius o tan sols no eren amistats vertaderes.
Aixi que en aquest el dic que et podran fallar totes les amistats , per cada amistat que et fallara seràs premiat en la seva força, podent suportar aixi el teu mon .
Per que amb el temps me adonat de que massa persones busquen en les amistats allò que es deu buscar a dintre de un mateix
,EL AMOR PROPI ,
LA AUTOESTIMA,
Te innumerables noms però en fi ,tots son el mateix ja que sols son paraules , paraules que son el motor que fa que avances en la vida que el superes , que per mols obstacles que et posen seràs capaç de superar-los tots.
per que no hi ha suficients amistats en el mon que puguen substituir al amor propi.
Ja que sense ell, no hi haurà amistats ,no hi ha futur feliç,no hi trobarem res del que desitgem,,,,
Per que si no busques aquestes paraules en el camí , serà un busqueda incompleta.
No estaràs buscant allò que de veres necessites,
No busquem fora el deguem buscar dintre de nosaltres.
Aixi després d'aquesta reflexió dura , sobre els pensaments que ma turmenten dintre del meu cap ,
ara si puc donar per restaurat aquest bloc, fins pron-te família.
